Ruta circular PR-CV 334 al PNM de la Murta passant per la Creu del cardenal, SL-CV 81 i SL-CV 82

Caseta dels guardes i informació sobre les rutes

Començem la ruta desde el parking habilitat i entrem al parc natural a través d'una valla on ens indica que esta prohibit el pas de vehicles a motor excepte autoritzats, a més a més, a la dreta trobem la caseta dels guardes on ens poden donar informació sobre la zona. L'entrada compta amb una càmera que permet contar els visitants del PN.

Panel informatiu de la PR-CV 334

Ruta que realitzarem en aquest dia amb petites variacions. En aquest punt seguirem recte per pista forestal fins al següent waypoint.

Desvio monestir

En aquest punt si prenem el sender de la dreta començariem l'ascens a la creu del cardenal, però decidim desviar-se al monestir per realitzar la senda histórica (SL-CV 82) i més endavant enllaçar amb la PR-CV 334.

Pont de Felip II

Com be observem en la descripció, aquest pont rep el seu nom del monarca i representa l'entrada al monestir.

Ruïnes del monestir de Santa Maria de la Murta

Considerat com a BIC (Bé d'Interès Cultural) la seva història es remonta "al 568 on, baix el regnat de Leovigildo, San Donato i els seus eremites fugits d'Àfrica van fundar en la vall, aleshores dita del Miracle, un monestir servita. Després de la conquesta àrab de 711 el monestir s'abandonà i els monjos es dispersaren. Els orígens del que fou Monestir de la Murta estan documentats en el manuscrit de 1773 del Pare J.B. Morera, qui va estudiar l'arxiu del monestir. A partir del segle xiv, quan el cavaller alzirenc Arnau Serra, senyor de les terres de la Murta, prèvia autorització del rei Pere el Cerimoniós, les va donar a un grup d'ermitans establits a la vall, amb la condició que fundaren una comunitat religiosa sota la regla de Sant Jeroni. Després de professar a Xàbia com a monjos d'aquesta orde, el Papa Gregori XI els va concedir una butlla per a fundar el monestir el 1376." Arciniega, L. (1999) Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de l'obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios.

Capella de la Mare de Déu

Seguint l'historia de la construcció del monestir, aquest va ser acabat de construir junt amb aquesta capilla al segle XV baix les ajudes econòmiques de la familia Vich. Després d'uns segles de grandesa per al monestir, arribà el segle XIX i amb la desamortització de Mendizábal el monestir es tancà on sols quedaven 11 monjos.

Celtis australis

Conegut comunament com a Llidoner

Font de la Murta

Després de seguir la senda paralela al aqüeducte, arribem a la font de la Murta que es troba tancada amb una reixa.

Dreta direcció Creu del Cardenal

S'incorporem a la pista forestal, per la que seguirem fins desviar-se per el sender de pujada.

Seguim per pista direcció Creu del Cardenal

Mirador de la vall de la murta

Parem per recuperar el alé i observem les meravelloses vistes de la vall de la Murta.

Esquerra per sender direcció Creu del Cardenal

Ixim de la pista forestal per començar els ascens per senda a la Creu.

Seguim l'ascens per senda

Ens guiem per les marques del PR-CV 334 i afrontem la dura pujada.

Panoràmica de la Safor

En aquest punt quasi arribant a la Creu del cardenal podem observar tota la vall de la Safor amb les mítiques lletres de Hollywood de Cullera. Si seguirem la senda de l'esquerra ens encaminariem a la dura pujada al Cavall Bernat per la canal, o la ruta que el rodeja per baix. En el nostre cas seguim les indicacions del PR-CV 334 i acabem coronant la Creu del Cardenal.

Creu del cardenal

Aquesta creu deu el seu origen al segle XVI, quan els propis monjos del monestir de la murta coloquen una gran creu de fusta en aquest pic que rep el seu nom per un cardenal del que no sabem el nom. Anys després, abans de la desamortització de Mendizábal uns bandolers la destrueixen. El 30 de abril de 1962 un grup de muntanyers del Centre Excursionista d'Alzira situen una nova creu financiada pel entonces alcalde del municipi Bernando Andrés Bono i construida pels senyors Pedros. 37 anys després, S. Francisco Martínez Hernández construeix una nova creu de major tamany amb una mes petita d'alumini dalt del tot, degut a la preocupació pel deteriorament de l'anterior. El 29 de maig del 1999 amb l'ajuda d'una desena de senderistes s'instala la nova i actual creu del cardenal. (Info extreta de Salvador Iñigo, 2010 https://www.elseisdoble.com/vernoticia/3643/la_creu_del_cardenalbrarticulo_de_salvador_inigo)

Seguim el descens pel sender PR-CV 334

Punt per admirar les vistes

Asphodelus fistulosus

El gamoncillo o varita de San José es tracta d'una planta mediterránea típica de camins i carreteres d'Espanya. Es tóxica al consumirse. Floreix a principis de primavera entre febrer i abril. Sol establirse en sòls basics i silicis, amb bon drenatge i secs, soportant molt bé les sequeres.

Panoràmica del vall de la murta

Pas del Pobre

En aquest punt ens adentrem en l'ombria del vall de la Murta, on podrem començar a observar tota la diversitat botànica que ens ofereix aquesta zona.

Esquerra per enllaçar amb la SL-CV 81

En aquest punt podriem seguir baixant per tornar a la pista del principi, pero decidim desviar-se a la senda botànica que transcorre paralelament a la pista més amunt en la muntanya. Aquesta senda transcorre per la ombria de la muntanya, de forma que l'exposició al sol és més reduida i, per tant, trobem una major humitat. En consecuencia, trobem un conjunt de vegetació mes variat i dens. Destaquem la presencia de pins (principalment blancs), arboç, marfull, carrasques i en prou abundancia fleixos. Respecte a plantes arbustives, trobem timonet, romer, menta i murta, entre altres.

Seguim la senda

Mirador Vall De La Murta

En aquest punt escassegen els waypoints ja que anavem amb presa, però recomane fixar-se en la espectacular vegetació que ens ofereix aquest paissatge. Casi arribant al forn de calç, trobem troncs disposats en el sòl de forma perpendicular a la pendent que pretenen retindre el sòl evitant l'erosió (fajines). Aquest es tracta d'actuacions forestals que ens evidencien la problemática que presenta aquesta zona en concret respecte a la erosió i pèrdua de sòl.

Forn de Calç